Ortografia de la vocal neutra

La posició del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que hem d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.

Així, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depèn que aquest so estigui a final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara haurem de distingir entre els mots que siguin verbs dels que no ho siguin.

1. A fi de mot.

Si el mot està en singular, escriurem a si és femení o bé e si és masculí.

Si el mot està en plural, sigui masculí o femení, escriurem sempre e.

Així : "casa", "poble", "cases", "pobles".

Si el verb acaba en vocal, escriurem a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong-eu, escriurem e. Així : "veia", "veies", "vèieu".

Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tónica, s'escriurà a o bé e segons com soni en posició tónica.

Així, de "Pau" o de "peu" tindrem "Pauet" o bé "peuet".

En verbs, la tercera persona del present ens indicarà la vocal tónica : de "ell paga" o de "ell pega" tindrem "pagar" o bé "pegar" .

Si no podem trobar la vocal tónica, haurem de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen coincidir el català i el castellà.

Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior".

Comentari

En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonàntics.

Així, observem, de taca : taques; de cega : cegues; de Pasqua : Pasqües; d'aigua : aigües; raça - races; roja - roges.